La primera vez que tuve la oportunidad de ver un capítulo de Dragon Ball fue en Argentina hace muchos años, bajo el auspicio del característico doblaje «latino», con Piccolo Jr., el Maestro Roshi, Milk, las esferas del dragón y Majin Buu. Luego vino la serie Dragon Ball GT, una colección de capítulos que, por aquel entonces, se podía adquirir solo en VHS, y que al no estar doblados aun para Latinoamérica debíamos conformarnos con la versión «gallega» o lo que era lo mismo para los argentinos, la traducción española: Son Gohanda, Bubú, las bolas de dragón y la espantosa decisión de nombrar «onda vital» al Kame Hame Ha.
Pero todo va a cambiar quan vaig conèixer el doblatje al català, concretament quan vaig sentir per primera vegada el nom de Satanàs Cor Petit Jr., més conegut simplement com en Cor Petit. ¿És que era possible una interpretació que fos millor per nomenar a l’enemic número u de Son Goku? Un dimoni amb el cor tan petit que era incapaç de sentir afecte per ningú, fins que apareix el fill del seu etern rival. És per aixó que sempre que puc llegeixo i veig Dragon Ball en català, perquè el seu doblatge té alguna cosa especial: respecten les veus japoneses als moments de combat, les traduccions de noms tenen una profunda correspondència amb les personalitats i el doblatge de certes cançons van fer de certs moments, ja de per si mateix èpics, en records llegendaris. ¿S’acorden de «Un Ocell Se’n Va Volant»? Tampoc cal oblidar que les televisions autonòmiques van ser els qui van apostar realment per portar la sèrie a Espanya en els anys 90.
El retorn de Son Goku
Aquest any Bola de Drac compleix 33 anys i els seguidors de tota la vida no podrien estar més feliços. Goku torna al mercat de les vinyetes, encara que aquesta vegada sigui Toyotaro qui dibuixi les seves aventures, sota l’atenta mirada de Akira Toriyama. Per qui no ho sàpiga, Toyotaro va complir el somni de tot fanàtic: va ser cridat per Akira Toriyama per ser el seu successor després que, durant molts anys, continués les aventures de Son Goku de manera amateur en la coneguda Dragon Ball AF.
En aquest primer capítol coneixem els primers compassos de Bola de Drac Super, però amb moltes diferències respecte a la sèrie de tv i la pel·lícula La batalla dels déus. Per això, l’experiència de llegir Bola de Drac Super és alguna cosa diferent i, potser, la millor. Aquí no hi ha problemes gràfics ni una saturació en el color de la imatge i la trama es desenvolupa amb pausa i a bon ritme. Beerus i Champa ja apareixen aquí per deixar clar que l’important és la presència dels déus de la destrucció, en plural, i no solament Beerus. I si hi ha déus de la destrucció, Whis i Vados també van a participar, evidentement.
El primer número, el 212 segons la numeració clàssica de Planeta, arriba fins que Goku i Beerus s’enfronten al planeta del Kaito del Nord. En total seran cinc els números que publicaran per després ser recopilats en un tom. Dibuixos a pàgina completa, el component retro i molta acció ens esperen en la sèrie vermella de Bola de Drac Super. És igual que després la història es recopili en un volum, perquè tornar a la sèrie vermella es converteix en una proposta de lectura tan nova com a nostàlgica i aquí és on tots sortim guanyant. Val molt la pena acostar-se a aquesta edició i si és en català molt millor. ¡Visca Bola de Drac!
¡La técnica de Kaito!
La Milana Bonita 